Repartir vida

Heu anat mai a donar sang? Jo no, vaig anar ahir a acompanyar a ma mare, però jo com que sóc molt cagada… doncs no vaig donar… amén d’unes qüestions mèdiques que potser m’ho hagueren impedit.

Però em va agradar molt veure la gent que si reparteix esperança de vida entre la gent que ho necessita. Em resultar bastant curiós veure que la majoria de la gent acudia sola a l’ambulatori a donar sang, encara que una vegada allí molts és coneixien entre ells, és el que té veure’s cada dos mesos donant sang.

Em va sorprendre gratament la gent que anava allí, gent anònima, i que aportava les seues gotetes de sang, de fet aquesta sorpresa prompte va anar convertint-se en vergonya, vergonya de no ser prou valenta com per a donar sang, li tinc cert respecte a estar-me allí tombada i que m’estiguen extraient sang, els anàlisi de sang, en els quals no et xuclen* tanta sang, ja em fan respecte, doncs imagineu omplir la bosseta aquella, uff!

A més segur que sóc de les que es mareja… i mira que tinc un piercing i un tatuatge, bé d’eixos que se’n van en el temps (uns cinc anys em van dir), que evidentment no fan tant de mal, perquè es queden en les capes superiors de la pell.

La veritat supose que algun dia reuniré suficient valor com per a fer una acció que trobe tremendament positiva, solidària i molt necessària. Segur que quan arribe eixe dia per alguna raó o altra no podré, segur que he tingut alguna malaltia o veges tu a saber que…


* tècnicament l’agulla el que fa és xuclar, primer forada i després xucla.