dijous 30 d’octubre de 2008

Com apreciar el que tens

La vida ens ofereix coses però moltes vegades és difícil apreciar quelcom fins que no ho perds. Com sabem que estem feliços? Podria ser perquè no estem tristos, però clar aleshores hem d’haver passat per la tristesa per poder donar-li el valor a la felicitat. Com podem saber que estem sans, si no hem estat mai malalts... apreciem allò que hem tingut i perdem per alguna raó.

Potser siga bo perdre quelcom, encara que siga temporalment, per poder apreciar-ho vertaderament. Encara que de vegades resulta impossible, per exemple per apreciar la vida caldria morir? o tant sols estar a la vora de la mort. Moltes vegades quan es perd alguna cosa no es pot tornar a recuperar, però per això hem de saber apreciar les coses tal i com són i aprofitar-les al màxim.

Esta reflexió m’ha passat pel cap perquè quan treballes vols no treballar, però que voleu que us diga, tal i com està muntada la societat, és a dir, que per a poder viure necessite diners per pagar menjar, robat, etc s’ha de treballar i clar m’agobia el no poder trobar res...la veritat si tingués ja uns diners assegurats per a tot la vida, uff mira no pararia de viatjar i anar fent coses, crec que no m’avorriria, el tema és poder viure i en esta capitalisme que comença a caure la clau està en el consum, no sabem quasi fer res sense consumir... i començant pel que esteu pensant molts.... perquè jo pense consumir, consumició.... ais....

Bé de moment ens desfogarem escrivint ací i continuaré veient House, a veure si puc acabar les quatre temporades abans que comence la cinquena temporada.

1 comentaris:

dAvidet ha dit...

Jo cada cop sóc més partidari d'un nou concepte: Decreiximent econòmic, front el capitalisme. No cal consumir per consumir ni agobiarse per quelcom material que no es té. Poc a poc farem camí Anna Mari! pensa el que si tens: bons amics (quanta gent no en té?) activitats (lo mismo), interesos (més del mateix), la familia (i no en sentit catòl.lic i carca), educació, etc etc...
Per apreciar el món no cal deixar d'existir, el que cal és viure i conviure, estimar i estimar-se i deixar que t'estimen.
Besots pekeña!!!!!!!